diumenge, 19 d’octubre de 2014

AMOR I MÉS AMOR

Seguint a la Carme






Potser no és fàcil esborrar amb un sol gest
el dolor que acumulen les cicatrius de l’anima.
Caldrà posar molt d’amor a cada una d’elles,
car l'amor és el bàlsam.
I mes amor per guarir llagues obertes,
ferides, en carn viva, que no es tanquen.

Molt i molt d’amor, molta tendresa
acaronant dolçament l’anima turmentada.
                   I amb temps i esforç  potser algun dia
                   tant de dolor serà un record
                   i el present una rialla.


9 comentaris:

  1. Les cicatrius han d'anar tancant-se per poder obrir nous horitzons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa esborrar-les, però és necessari fer-ho.
      Gràcies, Imma!

      Elimina
  2. Una bona actitud, que perduri cura moltes coses...
    Un gest era només metàfora d'una actitud, d'un sentiment, de l'amor.

    Estem d'acord, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor és el bàlsam. Jo ho crec així.
      He interpretat perfectament el que dius en el teu poema, Carme. I l'he trobat magnífic.
      He agafat la frase que m'ha anat bé per continuar amb el meu poema, no l'idea.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Amb amor i tendresa, la rialla serà el bàlsam de qualsevol ànima turmentada...

    ResponElimina
  4. l'amor perdura a travès del temps i de l'espai...

    ResponElimina
  5. L'amor, l'element essencial per guarir les ferides de l'ànima... No sempre es té a l'abast, lamentablement... L'haurem de conrear a la nostra petita terrassa, per al consum propi...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons