dilluns, 2 de juny de 2014

Llacet

racocatala.com


En l'herba imaginària,
la pols i un bri.
El batec dels ulls
en aquest bergant,
vers que brega
amb la boca closa
no vessar-se en la pell.

T'espero dins meu,
l'esclat de la dièresi
mentre em cuses
"l'espoir" a la brusa...

Fes-me un llacet
a la gola, sisplau.

6 comentaris:

  1. Fes-me un llaç i no l'estrenyis gaire.

    Fita

    ResponElimina
  2. No tel puc fer perque no sé, peró si t'envio una fortas abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ç trencada té rels profundes :-)

      Gràcies, xiqueta!!

      Elimina
  3. M'encanten els esclats de dièresi... Més que els llacets a la gola... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les dièresi són com sospirs entre vocals... :-)

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons