dilluns, 3 de març de 2014

La il·lusió d'una rosa...

La il·lusió d'una rosa...



Il·lusió d'una petita rosa
que esclata esperançada enmig del fred,
però mira al seu entorn i es troba sola
i s'adona que ha florit fora de temps.
És l'hivern i no la tendra primavera
qui l'envolta i la cobreix de gel;
més, entre tanta natura trista i morta,
és redreça, i se sent feliç i forta.

M. Roser Algué Vendrells

6 comentaris:

  1. Potser ha florit fora de temps. És el seu temps i amb el seu color la seva olor existeix.
    Amb això ens basta.
    Fita

    ResponElimina
  2. A redreçar-nos sempre, com la rosa del teu poema.

    ResponElimina
  3. Anar a destemps pot ser un inconvenient , però també un avantatge, cal aprofitar-ne la part bona, com aquesta rosa.

    ResponElimina
  4. Saber anar a contracorrent sempre és envejable.

    ResponElimina
  5. Gràcies pels comentaris...M'identifico un mica amb aquesta rosa!

    ResponElimina
  6. La que sobresurt per ser diferent, ni millor ni pitjor, però única en el seu ésser, no cap cap dubte que és important.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons