dimarts, 19 de novembre del 2013

NO ET FACI POR

No veuràs la fondària
On s’encalma la pluja.
No esperis que l’aigua sigui plàcida,
per conèixer els teus límits.
Aprofita ara.
Sota el ruixat persistent
que cau sobre teu,
nu d’aixopluc,
sota falsos sostres.
No et faci por reconeixe’t.
Com el riu desbordat
que busca saber qui és,
quan baixa amb l’aigua remoguda,
buscant la veritat del mar.
No et faci por aprofundir-te.
Mai trobaràs més claredat
que ara que l’aigua és tèrbola,
i baixen branques i sorra
que s'emporten el que creies i defensaves.
No et faci por desbordar-te.
I desbordat,
deixa que la teva força et porti, lluny.
Potser ets més gran que el llit que acull la teva aigua.
I quan la pluja encalmi, sabràs de llarg,
quanta fondària guardes.

S'encalmarà la pluja...

No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,
però  la pluja  s'encalmarà
poc  poc  i sense  cap recança.
I  lliscarà  el temps
tan  suaument a  les  teves mans
que  semblarà que  era ahir
que  el  doblegàvem  a bocinets
per  guardar-lo  ben endins
de les  butxaques  de l'ànima.
I ara,  després  de la pluja
estendrem un pedaç  de temps
entre les teves  mans i les meves
perquè  torni  a fluir-hi, intens,
encara que  sigui només
l'instant  d'un bes.




Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons