dilluns, 19 de novembre de 2012

Carmí




Quan Wendy es cansà d'esperar a Peter,
respirà la llum,
i es tenyí de carmí
el marc perfecte de la  boca,
ferida de petons mai palesos.
Obrí de bat a bat
la porta de la vida
i es  precipità, escales avall,
cap al carrer.



Gràcies per aconseguir que respiri la llum, Deomises.

D'Àn[n]imes (de deomises)

[seguint la cantireta]


Hi ha un passeig que ens devem, Anna,
Sense cantonades fosques ni atzucacs
Enmig de la taula rasa per reescriure
Des de la primera mirada, sense final.

Hi ha un xiuxiueig que ens pertany, vida,
Sense lloc per a la mentida, que et tenyeix
D'il·lusió i d'amor l'esguard quan et parlo
De futur i de compromís, de desigs i anhels.

Hi ha un cor que batega per tot el teu ésser,
Que demana entrellaçar dits i entortolligar
Ànimes en un lligam perenne i immutable.

Hi ha un racó per a tu i per a mi, ple de Pau,
El marc perfecte per respirar la llum que emana
El teu ventre, on recomença el dia cada matí.


d.

DRECERA DE CANTONADES



Hi ha una passa exànime
sota la llamborda cega
d'aquest vespre tan amorós.

Hi ha un vers equànime
que espera la senectut
de la teva mà en la meva...

Hi ha un cel cert i espars
en tota cintura compartida
que ara es vessarà en amor.

Cau el carrer sobre un niu
de dents rialleres.
Drecera de cantonades.

Seguint fanal blau, i dedicat...

Google analytics

Llicència Creative Commons