diumenge, 18 de novembre de 2012

Quan ens venç la nit





Quan ens venç la nit,
amb un daltabaix de colors,
clars-obscurs els pensaments,
confosa l'ànima,
hi ha un trepitjar, valent, de llum,
que compassa batec
i peuades.
Unes ombres passatgeres.
Demà, com cada matí,
la llum serà distinta i nova.

(seguint la Carme i dedicat a VB)

T'acullo

T'acullo,
llepo el teu somriure
i  t'abrigo l'ànima.
El teu cos  i el meu
es parlen i es fonen.
Sento el teu batec intensament.
I m'hi compasso.

Vinc a tu




Vinc a tu

(seguint a Zel)


Vinc a tu amb les mans nues,
ensangonades i sense ungles.

Vinc a tu amb el somriure enamorat
i els ulls amerats i sense un bocí de pa dur.

Vinc a tu amb l'ànima dolguda
per la iniquitat del decòrum urbà.

Vinc a tu amb el goig
d'oferir-te el meu cos i la meua sang.

Vinc a tu amb la mort
per portar-te la vida.

cops de realitat

En dejú t’espero, mentre la fam rauta el meu ventre
una fam perenne que amenaça devorar-me
mentre al darrer pis dels edificis del centre
asseguts còmodament, sense angúnies i flairant delícies
llançaran bocins d’exquisides menges
que tu em duràs, amatent, amb les ungles trencades
de tant furgar deixalles

(seguin en contrast Deo)

Google analytics

Llicència Creative Commons