dimecres, 7 de novembre de 2012

filant camins

Ara que les veus són una eina de tall
-esmolat per sesgar, més que mai-
ara que els mots ens arriben llançats
-com dards de verí, o flagels per ferir-
s’escolen per goles famolenques d’esclaus
i ens flagelen amb pors,
i dels fils en fan cordes, i ens les tanquen al coll
arriba fluixet, un menut amb ulls orbs
xiuxiueja tossut, i camina endavant,
a palpentes avança, i ja es sent el seu prec,
i la veu tremolant...
i un murmuri , endavant, seguim endavant!


(zel, seguint camins de Deo i d'altres)

Bàscula (o Àtropos)(de deomises)

[seguint la Carme Rosanas, i agafant de la Laura i de l'Anton mots i idees] 
 
 
El pes bascula 
Pel fràgil equilibri, 
Fil d'Ariadna 
Esdevingut veu d'Àtropos, 
Xiuxiueig de caprici.
 
 
d.

Cordell

És dins meu un cordell  fi.
Lliga  feixos escapçats.
Se n'escapen torbacions
i algun xoc  i algun trasbals.
Si no es trenca  el cordill fi
tindrem garbes endreçades,
i arguments molt ben lligats.
Si no es trenca el cordill fi...




seguint l'Anton i la  Laura

LA FRONTERA DEL MILLOR... foto google


La frontera del millor
és dins meu un cordell fi...
Soc Superior ?
Veure la frontera móvil
- fil exterior que ens atreu -
on el superior conserva
el ser el millor
em treu el dubte.
Puc ser millor... !!
Per què Superior ? 

Google analytics

Llicència Creative Commons