dilluns, 29 d’octubre de 2012

Lliscant vers el fred

(Seguint la Carme i en Deomises)

S’esquitlla el temps entre les mans,
quan octubre em fita, amb mirada freda,
gebrant la darrere flor de tardor.

Llíssera (de deomises)

[seguint la Carme]


Com una llíssera,
Els teus ulls se m'esquitllen
Endins de l'ànima.


d.

Se t'esquillen

En aquesta  nit,
estimo, encara, els teus ulls.
clars,  profunds  i nets.
Que s'esquitllen
de gàbies estretes
on enquibeixes  els mots.
Il·luminen amb claror de lluna plena
eclipsant petites espurnes de llum.

Ombres, llum





T'amagues al racó de les ombres?
Reflexen els teus ulls la llum
com dues llunes plenes
a la meva nit d'absents estels...


Tímida (de deomises)

[seguint la zel]


Nua et sé bella,
Rotunda timidesa,
Do de la vida.
Per veure't em demano
El racó de les ombres.


d.

Google analytics

Llicència Creative Commons