divendres, 5 d’octubre de 2012

A la velocitat de la llum
els estels són una pluja torrencial.
La lluna que s'ho mira
esbossa un somriure de sucre.
Alhora, una llàgrima de sal
li llisca per la galta enfebrada.
S'enyora del seu sol
mentre la pluja no cessa
i s'emporta les llàgrimes i l'enyor
a una altra dimensió.

Vora els fogons





Vora els fogons
s'arronsa el gat
i espolsa engrunes.

Flaire de mar,
olor de clòtxines;
al vidre entelat
escrius SAL i COR
i MIRA EL CEL.

És la O marc de la lluna
i els estels semblen pluja...

Tardor

Tardor d'enyor?              
NO,  olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions                
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.

                                                             imatge treta d'internet



Seguint la tardor de la Gloria.

Magranes

Vermell  humit
de totes les  magranes.
Frisen d'obrir-se.







Una foto de Kike Cardona

MEL de TARDOR



Mel i magrana
color de tardor. I al vent
fulles que dansen.



Seguint la MEL de la Cantireta

PRIMER L'OU ? ... boli ràpit



3.- 5-10-12
Es trobà cinc vocals.
de dos en dos les ajuntava.
AI !, i li semblà un fibló
en mig de la carn del cor
IA !!, que és el que tinc,
potser la gerra plena?
....................................
I arribà a cap davall
de la seva experiència.
OU...!!  Sentia dir que era
primer OU que... QUÈ ?
Ell ho compartia o no ?
Obrint el temps o cloent-lo.
Se li emmarmità la clepsa
i no en tragué brou.
Si no fos l’OU,
seria la gallina ?
Si no fos...
seria ...?
Insoluble s’ho veia.
Hi va obrir l’OU
i se’n engolí rovell i clara...
Primer, ... primer l’OU
i desprès el xirrit de vinassa.
I ho deixà resolt.

PRIMER, L'OU



Són els peus els que menen
la línia de vida,
saltant aragalls,
esquivant troncs tombats.
A força de braços
aixequem la sínia del plor,
la que ens assaona
fins a la humilitat.

Primer, l'ou.

Google analytics

Llicència Creative Commons