dissabte, 25 de febrer de 2012

Darrera el mirall

Darrera el mirall
hi som nosaltres.
Asseguts al voltant
d'una taula de marbre rònega,
jugant amb la llum
i parlant d'un almanac que,
curiosament,
marca avui
la data exacta de fa un any.
Des fa tant temps
que la música sona,
que parem l'oïda 
i aguditzem la mirada
en els nostres rostres.
Còmplices en els pòsits
i solatges de temps, amors,
i calendaris.

(seguint la Marta)

Dos cossos

Intentant seguir un poema amagat, seguint a Deomises

Dos cossos

amagats rere el mirall,

petons que cauen

suaument per l’esquena.

Dos cossos

amagats rere la lluna

abrigats pel fred

i la foscor.

Dos cossos

amagats rere la porta

jugant enriolats

amb la temptació.

Nèctar



Núvies radiants, de immaculada pell,
acomiaden l'hivern en càlida nevada,
cobrint les branques nues de verd.
S'obren, apuntant al cel,
màgiques vares
i els camps s'omplen
de fades llamineres àvides de nèctar.



ANADA I TORNADA

En aquest vol d'esperança
deixes arbre i niu
per buscar aliment.
Saps que allà on vas,
quan arribi el mal temps
t'enlairaràs de nou
com nòmada del vent
tornaràs a fer el niu. 

Google analytics

Llicència Creative Commons