dimarts, 21 de febrer de 2012

Poètica incendiària (de deomises)

[Intentant seguir la cantireta, i lamentant el silenci...]


Ara que tot és tan tendre,
Bufaré espelmes de dolor,
Incendiaré fins a la cendra
Aquest abandó, aquesta tristor.

Mots que creixen en una queixa,
La queixa que he de comprendre
Abans que el dolor, que esqueixa.



d.

PLOREM


Cremaran els dies
en el front dels que estimen
la passa i el peu mesurat.
No hi haurà pausa
en el temps per aprendre
com ens movem
entre la tenebra del plor
i la matinada del ròssec.

I mentre jo estimo
la penyora a canvi,
tot canvia.
I mentre crema la cera del vot,
bufo dies d'estels des del meu lloc,
que ningú encara ha dibuixat.
Però ploreu, 
ara que tot és tan tendre.

Estimant el deomises, i la família que ell tant aprecia, amb tot el respecte del món.

Google analytics

Llicència Creative Commons