dimecres, 7 de novembre de 2012

filant camins

Ara que les veus són una eina de tall
-esmolat per sesgar, més que mai-
ara que els mots ens arriben llançats
-com dards de verí, o flagels per ferir-
s’escolen per goles famolenques d’esclaus
i ens flagelen amb pors,
i dels fils en fan cordes, i ens les tanquen al coll
arriba fluixet, un menut amb ulls orbs
xiuxiueja tossut, i camina endavant,
a palpentes avança, i ja es sent el seu prec,
i la veu tremolant...
i un murmuri , endavant, seguim endavant!


(zel, seguint camins de Deo i d'altres)

3 comentaris:

  1. Un país petit que ens empeny a tots... endavant, endavant!!!

    M'emociones...

    ResponElimina
  2. Venim del nord,
    venim del sud,
    de terra endins,
    de mar enllà,
    i no creiem en les fronteres
    si darrera hi ha un company
    amb les seves mans esteses
    a un pervindre alliberat.
    I caminem per poder ser
    i volem ser per caminar.

    lluís Llach

    L'èpica i la lírica s'abracen en els teus versos. M'ancanta!

    ResponElimina
  3. T'agafo en préstec "dels fils es fan cordes" i viatjo lluny, amb noves paraules.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons