dilluns, 19 de novembre de 2012

D'Àn[n]imes (de deomises)

[seguint la cantireta]


Hi ha un passeig que ens devem, Anna,
Sense cantonades fosques ni atzucacs
Enmig de la taula rasa per reescriure
Des de la primera mirada, sense final.

Hi ha un xiuxiueig que ens pertany, vida,
Sense lloc per a la mentida, que et tenyeix
D'il·lusió i d'amor l'esguard quan et parlo
De futur i de compromís, de desigs i anhels.

Hi ha un cor que batega per tot el teu ésser,
Que demana entrellaçar dits i entortolligar
Ànimes en un lligam perenne i immutable.

Hi ha un racó per a tu i per a mi, ple de Pau,
El marc perfecte per respirar la llum que emana
El teu ventre, on recomença el dia cada matí.


d.

2 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons