dissabte, 10 de novembre de 2012

Aritmètica (de deomises)

[amb esperit de lletres, segueixo les matemàtiques de la Virgínia i de la M. Roser]


Sense metàfores ni límits t'estimo.
No hi ha vers que arribi a l'aritmètica
Exacta que mereixes ni als resultats
Que s'aproximin a l'infinit de besar-te.

I només hi ha una única solució possible
En el teorema de l'enyor i de l'absència:
Tenir a flor de llavis la teva pell d'atzar.



d.

4 comentaris:

  1. Si que les has endolcides ara seran de més bon pair...Suposo que em seguies a mi, encara que m'hagis tornat a batejar...Gràcies.

    ResponElimina
  2. Perdó... Les presses mai no són bones...


    d.

    ResponElimina
  3. :) Sense metàfores ni límits, quina sort!

    ResponElimina
  4. Oh... escriu-me'n un, deo :) Ni que sigui menys romàntic...

    (Ais, quina bleda que sóc)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons