divendres, 19 d’octubre de 2012

INFANTESA DE VAINILLA




Pelegrins a la recerca de tresors
que s’escolen entre els dits.
Lluentors que només coneixen
amagats racons a les ninetes.
Records en mapes guardats,
Sota la pols del temps, pols de somnis,
servant el secret dels anys,
darrere les petjades de Cronos.

Viatgers imaginaris
des de caus arrecerats, ben a tocar,
on assaboríem aquells dolços records a la vainilla
que naixien a la cuina de casa,
fins omplir l’estança
on aprendre era un joc.

(Seguint la Cantireta, la Carme, la Montse, la Isabel i en Deomises )

2 comentaris:

  1. Bona vainilla! he tractat de seguir-te el rastre

    ResponElimina
  2. Aprendre jugant un dels plaers que més oblidats tenim els adults...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons