divendres, 24 de febrer de 2012

caminant

Jo camino per la sorra
i la meva ombra m’avança
per davant meu corre sempre
ella m’obra l’esperança.

Posant un peu rere l’altre
en aquest mar d’enyorança
vaig avançant per la vida
cercant sempre la temprança.

3 comentaris:

  1. [seguint 'in margine']


    Turbulències

    Camino per la sorra de la nostra platja,
    Aquest paisatge banyat per la mar clara
    De l'enyorança que respira la meva pell.

    He escoltat el teu nom, el tornaveu insistent
    Que mai no em deixa, i la memòria, com un doll
    Sense aturall, m'ha inundat el matí i la tristor.

    Amb melangia, l'escuma de les onades em duu
    El color de les nostres nits, el combat pacífic.
    Núvols que naveguen pel cel allisat, indicis
    De pluja al fons de la teva mirada; els contemplo.

    Amb nostàlgia, aquest record que avança
    Al ritme de les meves passes, i no em deixa.
    Rastres de llavis al cos, sendes de saliva que duen
    Les aromes retingudes en la teva nuesa; els segueixo.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons