diumenge, 29 de gener de 2012

25 anys sense Foix


Arribo tard,  però  em sabia  greu  haver  oblidat  les  Itineràncies  per  aquest  homenatge  a  Foix.

Un sonet  de  De  sol i de  dol...  un que no he llegit  avui,  als  homenatges .


Saber narrar  en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i sense esforç
Rimar bells mots  amb el ritme dels cors
Amants  o folls; i gens fantasiós.

- Oh dolç fallir!- coronar de lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors
Reprendre  el tot, vital  i rigorós.

Saber sofrir sense  llanguir, i amar
sense  esperar, i essent ardit, del segle
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà.

Viure l'instant i obrir  els ulls al demà
Del clar  i l'obscur seguir normes  i regla
I en mig  d'orats  i savis  raonar.


Homenatge dedicat  a tots  els orats  i savis,  que volen viure l'instant  i no tancar  els ulls  al demà.





12 comentaris:

  1. Jo no sóc ni orat ni savi però si vull viure intensament l’instant i no tancar el ulls al demà.

    Mai és tard. :DD

    ResponElimina
  2. De vegades, cal esperar per ampliar horitzons.

    ResponElimina
  3. Carme... ara em fas dubtar... t'he dedicat el post a tu també o no? he he he... segur que sí. :)

    Pilar, doncs potser el que menys importa és esperar i el que més m'agrada és ampliar horitzons. Gràcies guapa!

    ResponElimina
  4. has triat un sonet foixià que m'ha agrada molt! bon homenatge!ui ha tornat a canviar l'aparença de les Itineràncies...

    ResponElimina
  5. La Júlia de La Panxa del Bou també l'ha escrit per l'homenatge d'en Foix:
    http://lapanxadelbou.blogspot.com/,
    i l'Helena Bonals també.
    Crec que li senta bé a les itineràncies i m'agrada que les itineràncies també s'hagin afegit a l'homenatge!

    ResponElimina
  6. Seguirem endavant enllaçant poemes.

    ResponElimina
  7. Quan la intenció és bona i de cor, sempre és benvinguda.
    "rimar bells mots amb el ritme dels cors", aquí és on rau l'essència de tot!!!

    ResponElimina
  8. Potser no has trobat aquest sonet pels homenatges, però els tres primers versos apareixen a la convocatòria d'en Parèmies.
    És un text fantàstic...

    ResponElimina
  9. A mi també m'ha agradat que les Itineràncies estiguen en l'homenatge. Potser tots som una mica orats i una mica savis, amb una petita oradura, que és la guspira necessària i una petita saviesa més aviat intuïtiva (parle per mi), l'altra, la saviesa gran, ja costa més assolir-la...

    ResponElimina
  10. Un mestre, Foix. Mestre pastisser i poeta.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons