dijous, 21 de juliol de 2011

i amb els dits l'amor

En l’abisme més fosc dels silencis obligats
es retorça i desferma ràbies instintives
que l’empenyen a engolir glops d’aire, forçats
els dits, trencar el llast d’ofecs i renúncies.

Les mans burgen, estripen, arrabassen
lligams que l’empresonen, pren nou alè
i mira amunt, cercle de llum que els ulls albiren
s’arrapa i s’enlaira fins la veritat d’un amor ple.



(seguint deo)

Incògnites, de deomises

[intentant seguir la montse]


Tu, foc pur que m'asfixia,
Aire que em crema per dins,
Aigua que m'enterra mentre
Ets terra que m'ofega lentament.

Llum i foscúria i gel i lava,
Incògnita i solució, paraula
Plena de silenci i mudesa.

Deixa'm les preguntes respostes
I cercaré en cada interrogant
Una nova requesta per recomençar
El joc dels enigmes que t'engendra.

Deixa'm en l'abisme més alt
I en la muntanya més pregona,
En el caos ordenat d'estimar-te.



d.

FOC I AIGUA

Si soc aigua dono vida,
si soc foc dono caliu.
Vull ser la gota equilibrada,
vull ser la flama apassionada.

La incògnita

Si faig "x",
"y" se n'ofèn.
I si és "y" l'opció,
"x" no ho veu bé.
Faré "z", em dic,
i ara sóc jo l'infeliç.


(Seguint la incertesa d'Elfreelang)

Sense forrellat ( seguint l'Anton)

Pel forat del pany
l'ull, la mirada, la clau
pel forat del pany.

Ni dalt ni baix
daltabaix
ni dins ni fora
tothora .

Miro i em mires
guaito i m'aguaites
pel fora del pany
sense forrellat

EL MEU FORAT DEL PANY.... de l'anton.



21.- 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
14,.El meu forat del pany
conserva dos mirades,
Interiotitza el més bell,
sublima la externalitat.
La lluita extramurs es trava
rn l’excelsitud dels conceptes...
Paraules, mots, disgregacions,
reverències a l’estament Bellesa.
Em figuro que la barca en el mar
navega entrant o sortint...
De què ?
De on ?
I els seus paràmetres
la  situen
dins del mateix plat.
Enfora o endins
cruspeix la serenitat.
..............
( Seguint a Helena Bonals )


Discordia concors, concordia discors



De dia visc amb la prosa,
de nit somnio amb la poesia.
El soroll acompanya l'acció,
el silenci s'omple d'allò immaterial.
Occident s'identifica amb la raó,
orient amb la intuïció.
La recta és humana,
la corba excelsa.
I jo no sé pas amb què quedar-me:
amb el bell o amb el sublim.


[seguint la lolita]

Mel·líflua, de deomises

[intentant seguir la zel]


Ventre de mare.
La mirada més dolça
Dins seu s'empara.



d.

Google analytics

Llicència Creative Commons