dilluns, 4 de juliol de 2011

seguint (a no sé qui) a tots



Piu piu piu ( segueixo al Deo )

Piu piu piu
l'ocell
al niu...

Piu piu piu
potser
riu?

Piu piu
piu piu
piu viu

Letícia ornitològica, de deomises

[seguint les piuladisses de la montse i de la lolita]

Em porta l'alba
Piuladisses llunyanes,
Herald de vida.
La joia d'escoltar-les
Novament m'omple l'ànima.



d.

PIULA QUE PIULA


L'ocell em desperta,
em fa saber
que hi és
sense dir res.

ni piu




sense
dir-te
res
 .
sense
dir 
ni piu
.
.
 un ocell canta
.
.
.


Tendències, de deomises

[intentant amalgamar en Francesc i l'Anton en un migsonet maldestre]


Si la fal·làcia i la prepotència
Agrupen en les entranyes la fam del món,
Arribarem lluny en el camí cap a l'Infern.

Llavors, siguem nobles i humils -tendència
Del poble- i farem que el més pregon
Dels abismes s'ompli, en lloc d'hivern,
De primavera florida, curulla de vida.



d.

ORGULL... FOTO GOOGLE IMATGES.-



4 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
(l'últim vers de F. Mompó)
Trobo la freda foto
on m’arrabassen l’orgull
si l’or vull...
A l’escenari
PREPOTÈNCIA
I esclavitud 

TANKA DE L'ENGANY

TANKA DE L'ENGANY

La millor posa
per a l'ull freturós
que en la recerca
pels abismes de l'ànima
troba la freda foto.

(Seguint Barbollaire)

Estranys a l'aparador

Venezia [LXXVII]

De vegades,
ens observem llunyans i foscos.

Lluint la nostra millor
indiferència i fredor.

Exhibint-nos, radiants,
com estranys en un aparador.

(seguint zel i mon i...)

Sense dir-te res





Sense dir-te res
el temps avança
i t'expel·lirà fet un batibull al pes
per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.

Google analytics

Llicència Creative Commons