divendres, 11 de febrer de 2011

Lapislàtzuli (Híspalis II)

[intentant seguir la idea de la tarda i l'Elfreelang]

Compta la vida
Amb fulles de perennes
Arbres, foll home
Dels boscos, amb paraules
De blavenc lapislàtzuli.



d.

Follet insomne( seguint Jordi Dorca)

Follet insomne que tresca de nit
fent petits encanteris amb els dits
Foll follet enfollit de folla follia
amb fulles ben blaves blaveja els somnis 
ai del follet sense son que no dorm!
fulls i fulles plenes de cançons!

Blava fulgència




O blava fulgència
la del follet que en la nit no dorm.  

Però duja i duja
aquell estrip
en la font del temps.



[seguint el fanal blau i a mi mateix, perdoneu]

Sense basarda




Ho sé del cert:
de les febleses del crit ferit
ja mai no n'hauré cap resposta.

Però mal que sigui a deshora,
el fanal blau sense basarda
amb la seva veu ja em conhorta.


[seguint el fanal blau]

La teva pena


La teva pena,
projecta l'ombra de la nit,
com si d'un llit buit es tractés.
I al bell mig de la foscor
guerreja per reinventar-se,
aferrissadament,
la llum de la claror.
Infusionant el temps
i les paüres.

(seguint novesflors)

consol


Lent el camí de les hores
al rellotge del teu cor,
batec a destemps, colpit per la tristesa
Llargues les hores foscanes,
i encara la boira al matí
contrapunt de la pena,
mantell gris i humit...
posa fre al desig d’hores noves
que jo et duré un cistell de sol
amb un pom de flors roses
de l’ametller florit.



.

(seguint novesflors i esperant fanal blau)

Infusió del pas del temps




Ara que les nits no acaben
-que llarga i negra és la nit!
cull les herbes remeieres
de la foscúria dels dies.
Amarga i lenta infusió
aquest beuratge del temps,
sediment de la sofrença
penombra per amainar
l'huracà interior
de la teua pena.

Gotes de mar



Gotes de mar  minúscules
desfan poc  a poc
l'huracà  interior de la teva  pena.
Solquen camins d'assossec,
fins arribar  als meus  llavis.

Minúscula (Híspalis I)

[intentant seguir l'últim trenet de l'Anton]

Encara que la innocència
Plori llàgrimes amargues,
Deixa que la virginitat
S'escoli dins teu, poeta,

I sabràs desxifrar aquestes
Gotes de mar minúscula,
L'enyorança per l'onatge.



d.

SE LI V EIA LA CEBA... RODA POÈTICA FEBRER 11


11 -2 - 11 o capicua.
sense plor ni fregar-me els ulls vaig rere la MONTSE.
.........
Se li veia la ceba
amb bragueta oberta...
Floc de roba verge
treient el nas a l'aire.
El grill amagat
la pell a la vista
Ni botons ni cremallera
podien tancar la reixa ?
Ell pensava en corbata
o potser bandera blanca.
Senyoriu o rendició...!!!
Per una ceba ?
però no el feia plorar
la seva innocència.

El bar de la ceba






I és per tu
que ploren, ceba meva,
aquests ulls tan purs
de la mirada seva.

I és en aquest bar
també
que la meva amor
-ara me n'adono!-
ja no és amor
sinó una ceba.



[seguint la Montse, i inspirat, alhora, per una cançó de gran èxit]

AI, AI!

 
Una llàgrima cau
mentre et vaig traient
el teu vestit brillant.
No puc parar de plorar
fins deixar-te tota nua.
Acabo de pelar
una ceba.


Ai!

(Seguint tot el seguiment)

El meu cor
perd el cap
si cap cop
ton cor sap
res de mon
gran trist llast.
Ai!
Ai, far!

Serem viatge...









Intent de seguir a la Carme

Abracem-nos i viatjarem

amb les gavines, ens enlairarem

fins la celístia dels estels.

Serem viatge amb la

mateixa abraçada.

Quan hi hagi boira

sempre trobarem el far...

onatge




Google analytics

Llicència Creative Commons