dilluns, 4 de juliol de 2011

seguint (a no sé qui) a tots



8 comentaris:

  1. seguint a no sé qui...i perseguint no sé què..!
    m'agrada!

    ResponElimina
  2. Un bon començament, Miquel, t'has estrenat amb un poema preciós!

    ResponElimina
  3. Sóc fan d'aquest blog: Res (de l'itineràncies poètiques també!.
    hi ha un poema meravellós de José Hierro que m'agrada per molts motius i per un de sol.
    Res i tot. Tot i res. Els dos extrems. La cara i la creu. El Ying i el Yang. La vida i la mort.

    Nanit!
    coc-coc-coc des del corral!

    ResponElimina
  4. Certament això és el que passa sovint. Més del que hom voldria.
    Estimo algú que no m’estima; algú m’estima i jo no... I continuo buscant; intento no defallir perquè un cop has abaixat les ales, és la fi.

    Un poema de regust nostàlgic que m’ha deixat una mica trista.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Són uns versos amb molta força. M'agraden. M'has fet pensar en quan em busco a mi mateixa, quan busco el meu lloc en aquest món. M'has fet pensar en la tranquil·litat d'estar sol, en les ganes d'estar amb algú, però potser des de la llunyania, sense cansar-se, sense realitats que destapin inseguretats. Potser des del somni tot és més motivador... Potser és millor somiar descalç amb siluetes que respiren besades salades al vent... :)
    Salut estimat!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons