divendres, 29 de juliol de 2011

Creuaments



Una pruna i un préssec
fan una nectarina,
així jo voldria entremesclar
cel i terra, ànima i cos,
o dona i home,
per guarir
tots els mals del món.
Com passa, a vegades,
amb la síntesi d'un vers.

[provant de seguir Zel]

5 comentaris:

  1. [seguiment extraoficial]

    Síntesi

    En resum, l'ànima drupàcia
    De la nectarina amalgama
    La dolçor i l'aspresa,
    El cor ligni i la polpa tendra,
    La llisor i la rugositat.
    Potser els extrems s'aproximen
    Més del que creiem. Com tu i jo...



    d.

    ResponElimina
  2. Molt bo. Ja ho sé que els extrems s'aproximen més del que creiem!

    ResponElimina
  3. M'alegro que t'agradi aquest seguiment senzill i extraoficial, Helena


    d.

    ResponElimina
  4. D'una forma o altra tot s'uneix, falta trobar el com, el què... Hi han unions meravelloses...Anton.

    ResponElimina
  5. Prou que ho està tot plegat entremesclat... ;) i aquí encara més!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons