dimecres, 23 de febrer de 2011

Diàspora (Híspalis XXVI)

[intentant seguir la Carme Rosanas]

He sabut, enmig de l'abandó,
Que la vida és goluda
Com la boca més muda
Que busca mots en la foscor,

I callo perquè só
La innocència perduda
En la pell que exsuda
Sang i llàgrimes i dolor.

Caminant i laberint,
Seré serè mur cap al xiprer
I la nafra de la mort,

Fins i tot record
O allò que mai no tindré
Oblidat massa sovint.



d.

2 comentaris:

  1. Gràcies, deo, pel seguiment i pel sentiment que transmets.

    ResponElimina
  2. Et segueixo, Deo. I també a Carme.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons