Deixo jo també mots
esparsos a l'escletxa
clivella del temps rebregat
Deixo paraules senceres
esquerdant el mur silenciós
si torna el silenci calleu!
No li digueu res que ens pugui prendre!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaPèrdua
I si la pèrdua no deixa petges en la sorra
Del temps que transcorre
I sols podem marcar les escorces
Dels arbres amb incissions
De cos i ànima, d'os i d'ombra?
I si en l'escletxa creix un tornaveu
Capaç de trencar el camafeu
De la mudesa en la roca amb la isolada
Bellesa d'una nítida mirada?
I si callem, el silenci sabrà escoltar
Les veus carregades de demà,
L'ímpetu d'unir les nostres forces
En versos de diverses inspiracions,
En itineraris de rumbs sense nombre?
d.
M'agrada molt la idea de que el silenci ens pugui prendre coses i que quan arribi haguem de callar. Tots hauríem d'escoltar més que parlar-
ResponEliminaM'agrada molt la idea de que el silenci ens pugui prendre coses i que quan arribi haguem de callar. Tots hauríem d'escoltar més que parlar-
ResponEliminaElfri, de fet, m'ho enduc gairebé tot... sí gairebé tot.
ResponEliminaUn poema molt bonic.
ResponEliminaMolt bo!
ResponEliminaAvui t'agafo l'escletxa. Anton.
ResponEliminaUn bonic poema per despertar el silenci de la nit.
ResponElimina