( seguint una mica als poemes anteriors Carme, deomises, lolita, Montse i fanal blau)
Sortim a l'eixida amb la maleta
iniciem un nou viatge amb les eines esmolades
que al mig del carrer trobarem la sortida
del trist laberint i sense sevícia ...
La raó és nostra i és nostra la història
somiem i actuem com si ja fóssim lliures
castells més ben guardats van caure
com a castell de naips tot bufant una mica.
El mur de Berlín va caure en un dia
els mapes es fan ,es desfan i es trastoquen
i que sàpiguen que Ermessenda i Ramon Berenguer
van ser els primers independentistes....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Per un nou viatge-nou trajecte, sense que ens oblidem dels qui van ja eixir a buscar sortides!
ResponEliminaUs prenc el relleu, Carme i Elvira!
ResponEliminaOK! gràcies fanal blau, zel tu mateixa!
ResponEliminaseguiment extraoficial:
ResponEliminaMatèria assagística
Oblido per unes hores la tristesa
I deixo paraules per a la pàtria.
Diguem-les, clamant, amb veu alta
I que la ginesta floreixi de nou.
He mossegat la pols, per parlar
Amb una llengua que he fet meva,
Que m'acompanya des del bessol.
I avui he de cridar contra la blasfèmia
I perquè la justícia exerceixi,
D'una vegada per totes, la seva funció.
La sang batega sentències clares
I concises sota un únic desig:
Que la vida sigui més fàcil i habitable,
Que la terra sigui lliure d'una vegada.
d.
Elvira, gràcies per seguir, venim de lluny, tens raó i no ens acabarem per cap sentència, com no va acabar amb nosaltres el decret de nova planta... però ... crec que hi ha moments que sento el cansament com si el dugués acumulat desde Ermessenda...
ResponEliminaGràcies pels teus posts al si dubto sóc i també aquí!
És un viatge que hem de fer, encara que sigui lleugers d'equipatge.
ResponElimina