dissabte, 10 de juliol de 2010

Somnis devorats (fragments improvitzats)

[Seguint la Carme i el seu "Devorats"]
SOMNIS DEVORATS (fragments improvitzats)
La vella terra crida exhausta.
Vol vèncer la impotència
per la imminència de ser devorats.
La vella terra crida exhausta;
abans que la flama s'acabi aviat.
**
Quants camins hem perdut
intentant vèncer la impotència
d'un món de voltors i felins despiatats?
Quant temps ens queda
per evitar que ens devorin els somnis,
ens robin els anhels,
per evitar que s'oblidi l'esforç de tants i tants
que avui reposen en el més enllà.
***
Anhelar que els somnis deixin de ser somnis.
Somiar que els anhels deixin de ser anhels.
Deixar de ser somnis per ser una realitat.
Deixar de ser un camí per ser un nou Estat.
****
Anhel, somni, flama, terra: tot tan tòpic i típic;
Impotència, injustícia, opressió, mediocritat: tot tan mesquí i cansat.
Autodestrucció, voracitat, estupidesa: tot tan patètic.
Llibertat, decisió, democràcia: tot tan necessari.
***
Vencerem la impotència?
Crearem nous càntics?
Crearem nous camins?
Esmolarem de nou les eines?
****
Vèncer la impotència
i començar a caminar...
Vèncer la impotència
i deixar de creure en un nou demà.

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Èmfasi

    Hem de fer nostres els nous càntics
    Contra l'atac, per enfortir la defensa
    D'allò que ens pertany per natura.

    I junyir els clams amb mots emfàtics
    Que demostrin a la gent, que pensa
    Que ens vencerà amb la impostura,

    Que avui despertem amb aires de llibertat.



    d.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons