21 - 7 – 10
Quan el bosc s’aplana en la parada
El ramat verd – milícia trempant la Terra –
Creix amb surriac de fulles i tiges tendres
I amagats a la soca els braguers creixen,
Sang de la Terra extreu joiosa la cepada
I quan al trull neix el vi que enamora,
La `planta oxida la verdor que dava vida
I encén el foc en el pàmpol que crema.
Ha complert missió xuclant el suc terra,
Ha complert missió i ara ajoca ses ales
En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.
El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,
Pàgines escrites, paraules ara lliures...
El cicle fruit acaba i el vermell és llengua
Que neteja les impureses
De pecats d’uns àngels.
Foc del vi, foc del pàmpol...!!!
Foc de la paraula quan desperta...
Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
..................
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan. No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
..................
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan. No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
Un poema punyent i emotiu Anton! felicitats per ser com ets i escriure com escrius! et prenc el vers:pàgines escrites, paraules ara lliures!
ResponEliminaAquest és el poema nº 300 d'aquesta Roda 2010.
ResponEliminaJa sé que no vol dir res, però a vegades les xifres em fan il·lusió!
farem un record guiness de la poesia!!! 300 i ara ja van tres més i en 21 dies!!!! sí fa il.lusió és tan multitudinària com la mani del 10-J
ResponEliminaEra pronosticable la quantitat... Jo en somniava 1000 al fi del cos. Començava amb tanta pressa amb tal delit que... Bé el cas que tots ens sentim acomboiats. Anton.
ResponElimina