[seguint a Zel i el seu "demà és avui"] Recorda Sepharad:
quan de temps he perdut
oblidant qui sóc...
Recorda Sepharad:
quan de temps he cregut
que no tenia llengua, ni veu ni nom.
Recorda Sepharad:
Sóc una veu
que crida i vol una altre món.
Digue'm Sepharad:
Per què només em vols esclava
i no respectes les meves decisions?
Escolta'm Sepharad:
N'estic fart dels teus tripijocs.
No sents les veus que clamen un altre món?
**
Abduït per l'esperit de Sinera
com si no hagués passat la Roda del temps...
Justament la Roda del temps és imparable
però seguim sent estranys incurables
enmig d'una via morta
tenim pressa per ser de nou: nosaltres!
Tenim pressa per exclamar:
l'ahir ja no és l'avui,
només el demà és l'avui.
Al meu entendre no són els espanyols els qui han de parar l'orella..., sinó que els catalans botiflers! I aquests són els més perillosos, perquè qui no arrisca és un perill.
ResponEliminaOnze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Gràcies Gabriel, per continuar amb aquest tema. Avui és un dia per a fer-ho.
ResponEliminaOnze de setembre, no et falta raó a tu també. Entre els uns i els altres fan un bon tandem i ara mateix hem fet un salt de 30 anys enrere, al menys amb la llengua.
no volem salts enrera, endavant, sempre...
ResponEliminaLliguem-nos les espardenyes...Anton
ResponEliminaseguiment extraoficial:
ResponEliminaLavínia
La Roda del temps recula.
Permetrem que desfaci el camí
Guanyat a la mentida i a la falsedat,
Que hem defensat amb suor i paraules
Durant anys i, en instants, volen prendre'ns?
Aixeca't, Lavínia, no et deixis trepitjar,
Que la força aplegada fa més mal
Que l'escopinada a la cara, que el fel
Acumulat amb fal·làcies i falsedats.
Aixeca't, Sepharad captiu, que l'ombra
Del brau sigui símbol de llibertat
En lloc de festa estrangera, aliena
A la nostra mentalitat. Diguem no
A les cadenes i als jous rònecs.
d.