dissabte, 10 de juliol de 2010

demà és avui

esmolem les eines, sí, és clar que sí...
les eines que hem deixat temps,
massa temps desades a l’armari dels records,
com aquells petits trofeus
de qui ha guanyat una minsa batalla...


sortim, i tant que sí,
sortim i diem el que sentim, el que som,
sortim i cridem, força a la sang,
cansats però lúcids
sense rancúnia, només el dret i la veu


mostrem, que ja toca, la nostra força
feta d’amor, de paraules i d’història
que aquesta ha de ser la nostra veritable lluita
un poble no ha de morir a mans d’un altre,
només, si de cas, per si mateix
que la lluita només és per sobreviure,
quan fins i tot els teus dubten,
barallen possibles, i mercadegen per no res
és que ja ens han pres massa,
que el pensament es corseca
i l’aiguabarreig amenaça
la pròpia persistència...recorda Sepharad,
“qui perd la llengua perd la identitat”

(seguint Carme i Elvira FR, pensant en Llach)

5 comentaris:

  1. cansats però lúcids, sí, zel, cansats però lúcids, amb dret i veu. Ben alta!

    ResponElimina
  2. seguiment extraoficial:

    Ràbia

    Perquè la minsa
    Batalla no esdevingui
    Mortalla feble,
    Demano la paraula
    Carregada de ràbia:

    Avui sóc home,
    Home amb dret de ser lliure
    D'un cop per sempre.



    d.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Zel, per seguir, avui és un dia per seguir amb aquest tema. Us ho agraeixo i entre tots em doneu una mica d'ànims...

    Però potser que comenci a passar cap allà.

    Deo, gràcies, per continuar, tu com a jove que ets, encara em dónes més ànims!

    ResponElimina
  4. ja saps per què et volen ?
    ja saps per què et tenen ?
    Per remensa o esclau... Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons