no hi ha oblit, ni cal anar al pou de la memòria,
duc escrita a la pell,
a solcs i marques, tota una vida
amb taques blanques
mil alegries, i de colors
tantes empremptes
duc escrita a la pell,
a solcs i marques, tota una vida
amb taques blanques
mil alegries, i de colors
tantes empremptes
de mans amigues...
.
ajaçada a la sorra
em confonc amb la terra
em confonc amb la terra
principi i fi...
tranquil·la, no cal camuflatge,
dissolt, híbrid,
el cos s’acosta àvid
als seus orígens
tranquil·la, no cal camuflatge,
dissolt, híbrid,
el cos s’acosta àvid
als seus orígens
:
(seguint l'Antón, amb amor)
Una preciositat de poema. Em llevaria el barret, si en portara -que no és el cas.
ResponEliminalleuger, suau i profund ahora... preciós, zel! (jo tampoc duc barret, llàstima)
ResponEliminani jo, però mira me'l poso per treure-me'l amb gest de reconeixement!
ResponEliminabon diumenge, zel!
i ara, et segueixo, zel...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaReminiscències
Híbrida vida,
El cos àvid recorda
Cada carícia,
Cada mossec, i els llavis
Besen reminiscències.
d.
Un barret més que fa la reverència davant del teu poema.
ResponElimina