dijous, 22 de juliol de 2010

camins de fang


m’he calçat les botes velles
dels camins perduts, i dels fangars
busco les teves petjades
els peus s’enfonsen i decideixo
deixar pes,
ara en el llot tan fresc frueixo del fang
gaudir de no dur res tot fent camí
i finalment, enllà, com un miratge,
el teu nom és escrit
a l’única pedra que trobo
surant a l’aiguamoll.
:
(seguint la Carme)

2 comentaris:

  1. Camine a prop teu. T'agafe prestades aquest parell de botes velles :)

    ResponElimina
  2. Aprendre a fruir del fang, ja és tot un repte aconseguit... fas que t'acompanyem, profundament.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons