Solament incloc unes estrofes d'aquests trenents meus ...
........................................................................
Donem tolerància, estabilitat, esperança,
Rebem prepotència i ens cargolen els turmells.
Donem serenitat, concòrdia, bonança.
Rebem covardies, disputes, renys
Donem fortuna, desitjos, anhels.
Rebem pobresa, enfonys, indiferència.
Donem serenor, pietat, sentiments.
Rebem la malastruga de sa prepotència,
però per més que busquin no ens faran seus.
Donem-los-hi, doncs, nostre silenci en la mudesa.
Donem-los-hi cedint, el temps quan ja no hi siguem
Donem-los-hi la soledat que conhorti sa ceguesa
Doncs no sabran mai que pensem d’ells
Son ELLS els segadors i és queden amb el blat nostre,la identitat, la dignitat i quantes coses més.
ResponEliminaTenen boca i dents per mastegar la nostra llengua,,,
I no volen retornar el que un dia varen usurpar a la força o anterioment amb casoris...
Han parit Espanya amb el semen nostre...
Per què seguir parlant... No ens donaran res... Anton.
profundament seriós, profundament assenyat, profundament valent, com ets tu, Antón, com només tu podies haver escrit semblant meravella...
ResponEliminano no ens donaran res al contrari em sembla que hem reculat al decret de Nova Planta del Felip V...els ho hem de prendre res de demanar...ja n'hi ha prou!!!
ResponEliminaEt segueixo...
ResponEliminaGràcies, Anton, m'agrada tenir la visió de cadascú, aquí!
ResponEliminaNo saps com comprenc de bé els teus mots...
Una abraçada.
seguiment extraoficial:
ResponEliminaImportància
No s'adonen de la importància
Que té l'ofrena manllevada?
O és millor fer-se la víctima
Per no reconèixer els nostres mèrits?
És tan fàcil sentir-se protegit
Per la còrpora de la fal·làcia...
d.