dimarts, 6 d’abril de 2010

LA CARN ES DEBIL

Mossèn Ramon la va esperar a la sortida de l’emissora. -Tens un moment? Anem a prendre un cafè. Ella va preguntar: A la Peña? No allí ens coneix tothom. Si no t’importa agafem el teu cotxe i anem una mica mes lluny.
La Txell va arrancar l’Opel Corsa tot dient Anem al Paradise... la decisió de la noia va trencar la sequera de paraules que portaven durant la resta del trajecte des de l’emissora fins el cotxe...
El Paradise no era un bar de l’estil del mossèn. Un, -Hòstia que fosc! Seguit d’una ensopegada amb els dos esgraons del interior del local van fer esclatar un petit somriure en els llavis de la Txell.
Et fa gracia?- ella no va contestar a la pregunta però li va fer dos suggeriments. Seiem aquí mateix que encara prendràs mal, i treu-te si us plau l’alçacoll si vols passar desapercebut.
De fet amb la foscor del pub segur que ningú el podria reconèixer, tenint en compte que la majoria eren parelles que anaven a lo que anaven.
- Necessito la teva ajuda... - el mossèn va ser directe - Em fan xantatge
La Txell al•lucinava Qui pot fer xantatge a un capellà de barri? I per què?
Veuràs es complicat d’explicar - El mossèn deixava veure el seu nerviosisme a flor de pell - Es la assistenta social....
L’endemà de la trencadissa i el terrabastall als xinos, Marianna l’assistenta social va tornar a l’establiment. De darrera la cortineta de tires de la porta del final de la botiga sortien uns estranys encara que prou coneguts sorolls. Encuriosida la Marianna va treure el cap i allí estaven la mossa aquella per la qual el dia abans babejava el mossèn sobre unes unes caixes i el capellà menjant-se-la i grapejant-la com si tingues sis mans. L’assistenta social ho va gravar tot amb el mòbil.....
Si, ja veus Txell ja saps allò de que l’home es dèbil- va apuntar en Ramon.
I que vol? Doncs diners A la parròquia tenim un calze molt antic que val una fortuna molt mes del que em pensava jo, diu que te un amic interessat en tenir-lo. Vol aquest calze. Si no li entrego...li passarà les imatges a un amic seu periodista
- Ostres mossèn crec que et te agafat dels collons- va sentenciar la Txell bevent un glop de cervesa.

5 comentaris:

  1. Mon, una bona feina, l'acció està en marxa!

    Ostres mossèn! ho tens negre eh? No sé pas jo... si la Txell podrà fer-hi alguna cosa...

    Creieu que donarà el calze?
    A que sí!

    ResponElimina
  2. ui ui ui quina canya el mossèn! i a sobre l'assistenta social fent-li xantatge!!!! osti tu sí que aneu forts!

    ResponElimina
  3. Amb tot esla mossens ja se han fet grans i no son el que eran.

    ResponElimina
  4. Aquest mossèn és cosa fina, no?

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons