dilluns, 8 de febrer de 2010

Indecisa

La Sra. Clarademunt està feta un embolic. Al seu marit l’han ascendit i li diu que han de marxar a Madrid. No para de parlar-li de si farem allò i allò altre, de si t’has mirat els anuncis de pisos que et vaig deixar ahir a la nit, que si començarem una vida nova. Està feliç i il·lusionat com un nen i ni tan sols s’adona del desconsol de la seva dona.

S’ha inventat una història sense cap ni peus per marxar sola el cap de setmana. Vol veure la Bruna és clar. No sap si vol declarar-se, si només es vol acomiadar o si senzillament la vol mirar per darrer cop. El seu món s’enfonsa, per tal de que tot segueixi igual.

Potser la Bruna està ocupada aquests dies i ni tant sols la pot veure. Aquesta idea l’espanta més que cap altra. Ves a saber si no estarà amb la seva família. A vegades la visiten una cosina i una tia, que són com la nit i el dia, una és oberta i xerraire i l’altra sembla que tingui por de la seva ombra.

La Sra. Clarademunt intueix que ha arribat el moment de fer alguna cosa, però no sap ben bé què i a més l’acció no ha estat mai el seu fort.

10 comentaris:

  1. Em sap greu que sigui tan curt i amb tant poca interacció amb els altres personatges, però m'havia despistat (creia que em tornava a tocar molt més endavant) i aquests dies vaig de cul amb la mudança :))

    ResponElimina
  2. No pateixis coses2...les mudances tenen aquestes coses també! ;)
    A més, ho tenim tenim tant embolicat que dona prou corda per continuar de la manera més imprevista possible!
    A veure què passa!

    ResponElimina
  3. Jo m'he perdut una mica, però recordo la Clarademunt. A veure com se'n surt d'aquesta, perquè el que sent per la Bruna és fort, i si ara ha de marxar...

    ResponElimina
  4. Quina decisió més difícil! No és estrany que estigui indecisa.

    El suspens es manté...

    Coses2 et fa res que faci un petit canvi, crec que on diu una cosina i una neboda, hauria de dir una cosina i una tia... puc?

    ResponElimina
  5. breu però prou per seguir embolicant la troca....que es declari !que li digui quelcom a la Bruna! i si el marit de la senyora Clarademunt fos aquell que era a la barra d'un bar bevent-se un conyac i rebent missatges al mòbil d'algú/alguna que l'assetjava???? ui ui ui

    ResponElimina
  6. La Sra. Clarademunt cerca una realitat alternativa a la que viu. Podria necessitar un mirall especial també...

    ResponElimina
  7. Carme, ui quin despiste. Ho pots canviar i tant.
    Ja veig que seguiu la intriga :))
    Potser sí Josepmanel, que la Sra. Clarademunt necessita un mirall on perdre's.

    ResponElimina
  8. Quin pol d'atracció l'Alícia! Homes i dones la necessiten!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons