Dins del mirall

Quan en Biel em va explicar les raons del mirall.....la crida de les mans i les carícies de la Marta que hi era al fons i que ell creia viva a l'altra banda ...quan em va transmetre tota l'angoixa i la tendresa continguts en el seu deliri de miralls i d'espills...Jo em vaig dir: "Tina, això és més gros que una simple i complexa bogeria" .....me'l vaig escoltar...va parlar llargament....a trossos , a batzegades amb mots plens d'onirisme i  em va mig perdonar que l'impedís marxar amb el mirall.....Vaig consentir però, a amagar-nos  als magatzems de l'hospital....perquè mica en mica en Biel es tranquil·litzés i es refiés de mi....Un dels dies, ja en feia quatre de la desaparició consentida , arrecerats tots dos en un racó darrere del prestatge dels tranxiliums .....un mena de raig màgic i misteriós que es filtrava no sabem per on...va il·luminar el mirall...En Biel es va posar dempeus i em va dir." Tina ho hem de fer ara o mai i sabrà que no estic boig...doni'm la mà" I jo,tremolosa i una mica desconfiada l, li vaig  donar la mà a aquell vell venerable , enamorat i incoherent ,que em convidava a un viatge que superava tots els límits de la realitat que fins llavors havia conegut.....ale hop! I varem entrar al mirall!!!!
Un silenci dens ens va penetrar pels porus de tot el cos. Després amnèsia. Un forat blanc molt blanc que m'impedia recordar. I em vaig despertar a la saleta que tenim per a descansar quan hem fet guàrdia de nit....El metge em cridava per a que signés els papers de l'alta del Biel....

La saviesa  d'en Fabrizzio