divendres, 19 de juny de 2009

A la tristesa traïdora - Carme


Conèixeré els seus trucs
de guilla vella.

Reconeixeré,
des del prime fil
quan em vol enteranyinar el cor...

Aprendré quin és el mot
que m'envia al pensament
com a senyal inequívoc.

També de què està fet
allò que va construint
i que pesa i creix al mig de l'estòmac.

I aleshores excavaré canals de desguàs,
per abocar-hi paraules que m'alliberint la ment.

Deixaré que l'aire fresc
espolsi les teranyines.

Miraré de construir tots aquells somnis
que encara no han tingut temps de sortir.

I finalment, compartiré de ben a prop
les mirades i els somriures
dels que volen ser al meu costat.

Fent equilibris, per Assumpta



Molt sovint faig equilibris
amb les ganes de plorar.
Venen amb bona disfressa
dissimulen, enganyen, menteixen
esperen que baixi la guàrdia...
i m'acaben per guanyar.
Ahir, avui...

Però un dia en sabré tant,
que coneixeré els seus trucs,
com s’amaguen per sorpresa
esperant per atacar.

Demà,
dins de la meva feblesa,
buscaré un racó de força
i no cauré...

Google analytics

Llicència Creative Commons