dissabte, 27 de juny de 2009

HA CRESCUT EL RESUARDAT VIARANY ... de lAnton.

foto propia

27 – 6 – 09
Ha crescut el resguardat viarany
ple de còdols que inestabilitzen
el meu pas escadusser pujant la costa.
Cada pedra un any passat
que ha relliscat i ja no retorna.
Quant de reble he trepitjat ...!!1
I el meu peu ni compte es dòna.
El marge aguanta el passat
Pedra i reble de records.
..................

6 comentaris:

  1. Són ben importants els marges per preservar muntanyes senceres... fins i tot el passat, quanta raó!

    ResponElimina
  2. I a més he de dir que forma part del nostre entorn, de la nostra vida... i sento molta admiració per la gent que els va anar fent amb el seu esforç!

    ResponElimina
  3. Cada pedra un any passat que no retorna, però que deixa amb nosaltres un munt de coses apreses que ens serveixen per seguir endavant...
    Fa meditar aquest poema, Anton...

    ResponElimina
  4. Gràcies C`èlia i Assumpta per les boniques paraules.En aquesta sìnia tot és necessari i complementari. l L'ajut de les vostres lletres donen un alé que s'ha d 'agrair. Anton

    ResponElimina
  5. Els marges són ben bonic, Anton, com els teus mots que els acompanyen. He hagut de buscar reble al diccionari... ja et dec un regalet. Cada paraula nova que m'arriba és com un tresor per a mi.

    ResponElimina
  6. Els marges em recorden la meva infància ...en saltava un mun sense parar. I sí estan fets pedra a pedra com la vida , dia a dia!
    M'ha agadat molt Anton!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons