Davallem junts pel pendís de la tarda.
Per més que ets lluny, davallem junts la lenta
progressió del temps que encara ens manca
per fer d'aquesta solitud un àmbit.
Davallem junts, i el vent no em pot distreure
d'aquest pensar-te que se'm fa presència
i em neguiteja i em consola alhora.
Tardes enllà, si llegim aquests versos,
t'amoixaré els cabells amb la mateixa
tendresa amb què escric per evocar-te.
Miquel Martí Pol
Els bells camins (1984-1985)
ja és arrivada l'hora de llegirlos.
ResponEliminaJunts un davant de l'altre,
amb aquella tendresa que en ha restat intacte, devallem encara més, junts, junts per sempre.
Instants d'eternitat,
ResponEliminaun sospir, una mirada, una carícia.
Demà, qui sap?
Però aquells moments
van ésser eterns.
Davallem junts pel sojorn de l'absència.
ResponEliminaPer més que el pensament
ens traesca les hores
negra ens serà la negror de la nit.
Temps a venir, si la mel dels teus ulls
m'enganxa les paraules que avui allunyes
pentinarem batecs amb la veu
amb els dits.
Gràcies a tots tres per la vostra rapidesa.
ResponEliminaNo pretenia pas que els poemes fossin continuats a base de comentaris sinó de posts.
Avui he penjat el de Menta fresca, els aniré penjant mic a en mica, per donar temps de llegir-los, amb calma a tothom.
Que cal dir del poema de un mestre... Treuras el barret.
ResponEliminaCarme, em comenten que aquest poema pertany a un altre poemari de MMP:
ResponElimina«El poema martipolià es titula "Davallem junts" i no és de Per preservar la veu. És del llibre Els bells camins (1984-1985)».
Teniu tota la raó, es veu que en mirar diverses opcions i diversos llibres em vaig fer un embolic. Moltíssimes gràcies per avisar. Rectifico immediatament
ResponElimina