dilluns, 22 de febrer de 2016

Dolça aimia




De tots el plaers que el mon m’ofereix,
-  el cel ple de blau, la brisa amb sa oreig
les flors de colors, dels ocells els cants,
l’escalf  del solell, que llu, com llu  l’or  -
no en trobo major que mirar els seus ulls,
dons la mia aimada els té molt mes clars
que el bell  blau del cel, que el blau de la mar.

Sa  veu és més dolça que l’airet més suau,
son  cos és tan tebi com un pa de mel
i les roses besen sa galta fragant.
L’anima tremola, quan son rostre veu
i corprès d’amor, li dic suplicant
-Ai, ma dolça  aimia. No em deixis mai sol,
sigues  tu ma vida, mon cor, mon consol!


Google analytics

Llicència Creative Commons