dilluns, 27 de juny de 2016

Vedar...



Li vedares les paraules, amat,
quan més les havia de menester.
I l'amiga no podia saber on eres, ni que pensaves.
No hi eres amic, no hi eres amat.
Només ella era, amant, que esperava,
amb desesperança i solitud.
No és aquest el silenci de la pau,
No és aquest el silenci de l'amor.
Van retornar els mots un dia,
però ja res no va ser igual.
El seu amor va persistir perquè era ver.
Amor d'acolliment,
amor de compassió,
amor, amor...
d'isolament sí, amor sense retorn.

5 comentaris:

  1. Quan un amor decau, encara que un dia torni a revifar, ja no és el mateix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn... De fet el mateix, el mateix, no ho és mai, en ara que no de aigui. Res no és estàtic, tot evoluciona i belluga, els amors més que altres coses.

      Elimina
  2. plas plas plas és el soroll dels meus aplaudiments ! brodes els mots i cuses els significats amb fils d'or Carme!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons