dilluns, 2 de maig de 2016

Sobre honor i deshonor




I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

7 comentaris:

  1. Em fas pensar si el deshonor és degut només al fet d'oblidar i al desamor o bé és que aquests dos fets ens porten a altres llocs o a altres conseqüències que ens duen al deshonor. Segurament que tot plegat...

    L'amor sempre honora qui estima i sap estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat no m'ho havia plantejat, només he intentat parafrasejar d'alguna manera l'escrit de Ramon Llull. En aquests escrits no done la meua opinió, només em pose en el lloc del pensament llullià (tot i que l'afer amorós el trac fora del fet religiós)o dels seus personatges.

      Elimina
  2. Intentem doncs no caure en el desamor ni en l'oblit per no perdre l'honor

    ResponElimina
  3. Ni l'oblit ni el desamor justifiquen el deshonor.

    ResponElimina
  4. Oblidar, oblidar a qui s'ha estimat, per mi és el gran deshonor.
    Que l'oblit pot ser la conseqüència del desamor, també.

    ResponElimina
  5. No hi ha més gran honor que estimar, l'Amat...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons