dilluns, 22 de desembre de 2014

el teló de fons del pessebre - poema de nadal






                                        Dolçor de la nit, 
                                        mantell de vellut,
                                        cuirassa i escut
                                       d’un món adormit.
                                       Silenci profund,
                                       claror sideral
                                       tenyint fantasmal
                                       d’argent, tot l’entorn.
                                       Llum d'un sol ixent
                                       quan comença el dia
                                       fent la seva via
                                       allà dalt del cel,
                                       amb sa lluentor,
                                       ens deixa amagada
                                       la immensa estelada
                                       que hi ha a la foscor…
                                       Diamants refulgents,
                                       nocturna corona,
                                       bellesa pregona
                                      del espai immens.
                                      La blau transparència
                                      d’oceans i llacs,
                                      mars i rius manyacs,
                                      muden limpidesa
                                      en negre atzabeja
                                      de densa foscor,
                                      i escuma argentada
                                      brodada en l’onada
                                      de mòbil frescor…
                                      Tot de sobte arriba
                                      aclarint tenebres
                                      l'obra d'uns orfebres
                                      del tot divinals:
                                      és un nou estel
                                      de llum tan intensa
                                      que priva de veure
                                      els que ja hi estan.
                                      Una lluminària
                                      volent fer de guia
                                      i als cors imbuïa
                                      de calma i de pau...
                                      Els arbres, pacients,
                                      retallen siluetes
                                      tant grises i quietes
                                      com gegants silents.
                                      Tan dolça és la nit,
                                      que Déu voler un dia
                                      en una establia,
                                      fer Santa la Nit.

 Mercè.    Nadal 2014 
                                                        Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!
                       

L'amor és petit - Poema de nadal



L'amor és petit
- qui el coneixeria!-.
- No ho veus - diu la nit -
que m'he tornat dia?
- No veus - diu el cel -
que la terra  em guanya
i la neu d'estels
s'ha florit l'entranya?
- No veus- diu el vent-
que tot jo sóc flaire
i la joia encén
de cançons tot l'aire?
-Qui et coneixerà,
Amor? - diu Maria -.
El misteri és clar
dintre l'Establia.

.....................................................Joana Raspall 1954

Google analytics

Llicència Creative Commons