divendres, 12 de desembre de 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

Google analytics

Llicència Creative Commons