dimarts, 5 de novembre de 2013

Amb passes petites


Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
on tot sembla fràgil.

Que no sempre respecten.

Una terra aspre, salobre, verda.
Alguns cops esquerpa.
D'altres dolça, sorruda, riallera.

Una terra per viure-la
amb passes petites,
deixant-se encisar pels seus colors.


2 comentaris:

  1. Bon dia Barbo... gràcies per tornar de nou... m'agrada aquest poema, tens raó l'hem de viure a passes petites, sense que se'ns escapi res, ni un bri de la seva bellesa.

    Jo tinc un poema preparat que també parla dels colors de la terra... no el vaig voler penjar ahir, per no ser sempre la primera.

    ResponElimina
  2. Amb passes petites arriberem ven lluny

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons