dissabte, 1 de desembre de 2012

final (millor efímer)

Acabat el torn signo l’absència
de qui no està per fer rimes dolcíssimes
acabat el torn, mancant presència,
tinc el meu cor ací, tot i sabent-me prop
massa a prop de la demència
en aquest món obscur parany pels bons
que enclota fins als més bruts abismes
i ens deixa abraçats només de solituds...


Sort del goig de saber-vos vius i nous
en cada vers que apropa els cors
i endolceix el gust amarg de tots els jous.

(amb gratitud eterna a tots)

4 comentaris:

  1. Zel, no deixis mai d'escriure per no encomanar tristors, com deies en un altre comentari.

    L'únic recurs que ens queda, és sentir-nos ben endins els uns als altres, encara que a vegades, no sapiguem què dir.

    Gràcies per ser-hi i per compartir amb nosaltres els teus sentiments.

    Gràcies per tancar aquesta roda de novembre, endolcint malgrat tot el gust amarg dels jous!

    La gratitud, amb una abraçada que l'acompanya, també ve pel camí de tornada.

    ResponElimina
  2. ZEl,
    Estem vius.Tenim sort.
    Abraçades!

    ResponElimina
  3. Sort que he tingut de conèixer-te en aquestes itineràncies poètiques.
    I sort de continuar llegint-te "ara mateix".
    I bes, fins sempre.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons