dimecres, 22 de febrer de 2012

SEGUIR



La cuca de llum,
dins d'aquest pou de dolor,
ens fa de guia.

6 comentaris:

  1. No em veig amb coratge de seguir. Us deixo que acabeu aquest mes que en anteriors edicions em porta tants trangols i he seguit incòlume fins al final.
    Ja ploro prou sol, per que tots en tenim prou d'esgsarranys, ferides i m...
    Penseu, però que mentres hi ha vida, podem riure... quan aquesta s'ens esmuny sols queda recordar i sempre sempre per bo que sigui el record, la presència fa falta.
    Us desitjo un bon seguici. Inentaré continuar allà amb el meu somriure per no provocar que altres no plorin. Anton.

    ResponElimina
  2. De nou, disculpes per haver entristit aquesta Roda... Intento seguir, montse, encara que traspuï tristesa...


    d.

    ResponElimina
  3. I perdó per l'atropellament, Carme...


    d.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Anton, per més greu que ens sàpiga la teva absència, tens tot el dret de prendre una mica de distància, només faltaria.

    T'agraeixo sempre i un cop més el teu suport incondicional i sobretot la teva força, i els teus somriures malgrat tot.

    Una abraçada, Anton, ens trobem a les teves Rebaixes, com sempre.

    ResponElimina
  5. Costa molt seguir
    quan les cames flaqueixen,
    però es ve tot abaix
    quan el cap s'acotxa.
    Diré al meu ESTEL
    que em dongui forces
    per estendre Amor
    com ell sempre il·lumina
    i porti la Pau
    a qui la necessita.
    Que eixes premises
    sigun sempre amb vosaltres. Anton.

    ResponElimina
  6. Anton, ni un sol cop de tots els cops que parlem, deixo d'aprendre coses de tu.

    Gràcies per la teva Pau, per estendre amor i per dur-nos fins aquí la llum del teu estel.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons