diumenge, 19 de febrer de 2012

Màrfega (de deomises)

[intentant seguir, un cop més, l'Anton]


Si adormir-se entre llorers
Esdevé joc de daus de la vida;
Si la desídia deixa per a després
Allò que calia haver fet ahir;

Si la mossegada resta a l'eixida
D'un temple decrèpit i rònec,
Que empara la imatge de mesquí
D'un brivall alletat com a jònec;

Si la calma afua la tempesta
I deixa enrere la nívia testa
D'un hivern que anuncia el final,

Potser caldrà canviar de vesta,
Amor, la màrfega que ja no val
Per reposar la ment en la sesta?



d.

1 comentari:

  1. Creo haber entendido, bien que no en su totalidad, el mensaje del poema.
    Que sí, que auroras serán pocas para dar paso gentil a la 'prima-vera' en ciernes.
    Y con ella, el buen reir
    y la ilusión, totalmente recompuestos.
    Un abrazo

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons