20 anys sense Montserrat Roig

Vaig  llegir  El cant  de la joventut  de Montserrat  Roig,  l'any 1993,  un parell d'anys  després  que  ella  fos  morta. Jo  tenia 40  anys,  i  com si fos  adolescent  em vaig  enamorar  d'aquesta  Mar,  de qui parla  en el fragment d'aquest d'aquest  conte,  que es  diu així:  Mar.  I  el meu amor  per  aquest  personatge,  no  ho dubteu  pas,  venia  també  de l'enveja,  encara  que jo m'entestava  a  imaginar  que venia  perquè  em recordava  molt  i molt  una  meva  amiga...  que  també.

carme

"Ella no es  deixava dominar, però no perquè s'hi rebel·lés, ella no es  deixava dominar perquè  tampoc no dominava  ningú.  La seva  actitud no tenia a veure,  doncs,  amb el capteniment estudiat  de  la dona alliberada, la dona antiburgesa. Potser el meu amor va néixer  de l'enveja de saber  que jo mai no seria  així, perquè de vegades l'amor neix de l'enveja.  I aviat  vaig pensar que havia  vingut  d'una altra  galàxia.  No podia entendre,  si no,  com vivia, sense  projectes,  sense  demà, sense cap teoria, sense reflexionar  sobre la repressió  dels nostres  anys joves, de com ens havien estafat, només  enraonant de com n'havia estat  de feliç, quan era  una nena, tot aplicant les  nostres  teories, les de les dones assenyades, les  teories que la nostra por i,  també, el nostre ressentiment ens impedien de deixar en llibertat.  Se'n reia, de mi,  se'n reia quan jo li deia  a ella  que era  feminista  sense  saber-ho, i també  es  rifava  de mi quan li confessava com admirava  la intel·ligència i la cultura, i que allò que més  m'havia  atret  d'en Ferran eren  aquests  dos aspectes.  Em demanava amb sornegueria, "¿vols dir que no t'estàs  amb en Ferran  perquè tens molta por?". No em deia  quina classe  de por, però ella i jo sabíem a què es referia."