dimecres, 9 de novembre de 2011

20 anys sense Montserrat Roig

Vaig  llegir  El cant  de la joventut  de Montserrat  Roig,  l'any 1993,  un parell d'anys  després  que  ella  fos  morta. Jo  tenia 40  anys,  i  com si fos  adolescent  em vaig  enamorar  d'aquesta  Mar,  de qui parla  en el fragment d'aquest d'aquest  conte,  que es  diu així:  Mar.  I  el meu amor  per  aquest  personatge,  no  ho dubteu  pas,  venia  també  de l'enveja,  encara  que jo m'entestava  a  imaginar  que venia  perquè  em recordava  molt  i molt  una  meva  amiga...  que  també.

carme



"Ella no es  deixava dominar, però no perquè s'hi rebel·lés, ella no es  deixava dominar perquè  tampoc no dominava  ningú.  La seva  actitud no tenia a veure,  doncs,  amb el capteniment estudiat  de  la dona alliberada, la dona antiburgesa. Potser el meu amor va néixer  de l'enveja de saber  que jo mai no seria  així, perquè de vegades l'amor neix de l'enveja.  I aviat  vaig pensar que havia  vingut  d'una altra  galàxia.  No podia entendre,  si no,  com vivia, sense  projectes,  sense  demà, sense cap teoria, sense reflexionar  sobre la repressió  dels nostres  anys joves, de com ens havien estafat, només  enraonant de com n'havia estat  de feliç, quan era  una nena, tot aplicant les  nostres  teories, les de les dones assenyades, les  teories que la nostra por i,  també, el nostre ressentiment ens impedien de deixar en llibertat.  Se'n reia, de mi,  se'n reia quan jo li deia  a ella  que era  feminista  sense  saber-ho, i també  es  rifava  de mi quan li confessava com admirava  la intel·ligència i la cultura, i que allò que més  m'havia  atret  d'en Ferran eren  aquests  dos aspectes.  Em demanava amb sornegueria, "¿vols dir que no t'estàs  amb en Ferran  perquè tens molta por?". No em deia  quina classe  de por, però ella i jo sabíem a què es referia."

12 comentaris:

  1. Jo havia estrenat els trenta i també vaig llegir-la.

    Crec que ella va ser una dona valenta.
    M'agrada trobar-la aquí, a les itineràncies.

    ResponElimina
  2. Sí, jo també ho penso. I Mar només és un conte, però un conte que arriba endins.

    ResponElimina
  3. Hola, em sembla que ara és hora de rellegir, massa lluny queden aquelles lectures. Bon dia.

    ResponElimina
  4. Carme, sempre m'ha agradat rellegir... hi ha moments que se'm fa com inevitable.

    ResponElimina
  5. (perdoneu, m’havia quedat a mitja explicació)

    Massa lluny per recordat els trossets que ens feien somiar i mirar endavant. Suposo que ara amb una relectura descobriríem coses noves –o no- , qui sap. Tots hem canviat, però hi ha emocions que sempre perduren.
    Ara sí, magnífic homenatge. Encara que m’he espantat una mica amb el canvi de format de la pantalla, pensava que tenia problemes amb la connexió)
    Bon dia i a seguir gaudint de les lectures.

    ResponElimina
  6. Ja m'estranyava de tu, aquesta mena de comentari tan curtet ... :) Bon dia, guapa!

    ResponElimina
  7. És curiós, a mi, que tant m'agraden els contes, m'ha passat desapercebut aquest llibre. També m'identifico amb aquest fragment, tal vegada siguin els passos que hem fet per una època determinada a una edat determinada, tal vegada sigui que la Montserrat coneixia molt l'anatomia femenina i no dubtava a parlar-ne.
    Tinc pendent de llegir aquest llibre, sense ell, em falta un pedaç de Roig, el color que més m'agrada.
    Gràcies per descobrir-me'l.

    Pilar
    Pilar

    ResponElimina
  8. Preciós ! aquest no me'l vaig llegir, ja va sent hora...per cert que li has fet al bloc, està molt canviat..Molt bo Carme el teu tribut i els dibuixos!

    ResponElimina
  9. T'ha quedat molt maco el reportatge, encara que al principe pensaba que l'ordenador se havia tornat boig.

    ResponElimina
  10. Parla Ella..., m'arriba el seu crit...!
    Un bon treball Carme, no esperava menys de tu.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  11. Pilar, doncs, és un dels meus preferits! Ja en parlarem. Una abraçada.

    Elfree, em vaig embolicar a canviar-lo i mira... així s'ha quedat! El llibre està molt bé!

    Pakiba, és un nou format de blog que ensenya tots els posts així a quadrets. No queda maco?

    onatge, una abraçada també per a tu. Gràcies!

    ResponElimina
  12. Que bonic i quin gust apuntar lectures pendents mentre es fan tasts de lletres! Salut!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons