dissabte, 2 de juliol de 2011

Volareu lluny del temps

Seguint a Isabel...




Volareu lluny del temps
i viureu sense rellotges,
travessant portes que un dia
semblaven infranquejables.

Volareu lluny del temps
desfet en esponjosos flocs
de nostàlgia i sabreu
que l’ara paga la pena.

Volareu lluny del temps
perquè en aquest moment
fugisser i temperat,
sabeu on voleu arribar.

Volareu lluny del temps
amb una corda de records
enganxada al turmell
què us recorde d’on veniu.


5 comentaris:

  1. Senyoreta amb el seu permis prenc lluny del temps.
    Encantador el poema

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]

    Anècdotes

    Perquè la vida és origen
    I memòria, anecdotari
    Incert i jorns perduts,
    Llum plena d'existència, vida,
    Volo enllà del silenci
    I del sòl que acull l'arrel
    De l'arbre frondós i de l'herba.

    Demà seré lliure, potser,
    Amb la novetat d'un món
    Creat per mi mateix, sense déus,
    On les lleis dels homes hagin
    Estat oblidades i abolides,
    Però la corda al turmell, plúmbia,
    Retorna la ment a la part mortal meva.



    d.

    ResponElimina
  3. És cert no té pèrdua i m'agrada especialment l'última estrofa.

    Volar lluny del temps, però amb els records enganxats al turmell per recordar d'on venim. M'encanta, Alba!

    ResponElimina
  4. No oblidar, però amb l'ara i l'aquí!
    Bonic poema!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons