dissabte, 12 de febrer de 2011

sense entelar

Res emboirarà aquest esguard lluent
mentre la innocència dels teus ulls
no l’enteli cap cop d’aquesta vida injusta
mentre t’embolcalli l’amor de la sang
ens mostres transparent
la joia de ser estimat
sense límits, sense fronteres...
.
(seguint fanal blau)

3 comentaris:

  1. Molt em temo, zel, que en algun moment aquest esguard lluent s'emboirarà. Perquè, sent realistes, hi ha boires a la vida que no podem ignorar-les, ni evitar-les, ni fer ulls clucs.
    Però el que si farà que vegi les boires amb una densitat o una altre, i comptar en que acabaran per aixecar-se, serà el saber-se estimat sense límits i sense fronteres.
    Gràcies per seguir-me, dona estimadora!

    ResponElimina
  2. Segueixo aquest esguard, zel, i l'embolcall que hi has trobat,


    d.

    ResponElimina
  3. Tothom hauria de ser estimat sense límits ni fronteres... m'agrada com ho dius.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons